Varador

Els varadors van ser construïts a principis del segle xx, a l’inici d’una etapa de gran activitat edificatòria al port de València, quan es van executar els Tinglados i els depòsits, l’Estació Marítima, les reixes ila urbanització. Es van ubicar al denominat moll del Varador, junt amb les vies fèrries, començat el 1914 i format per dos varadors, l’un per a ús públic i l’altre per a embarcacions i obres del port. Cada un d’ells constava de tres cossos: el central amb un sol pis baix, destinat a sala de motors, i dos laterals de dos pisos, destinats a despatxos, utensilis i habitacions del guardià i dels encarregats del varador. L’ornamentació combina elements modernistes i historicistes.

El 1989 se’n va projectar la restauració, en la qual es va optar per la demolició i la reconstrucció posterior de l’edifici, atés el precari estat i la qualitat dels materials originals. El nou edifici conserva el mateix aspecte exterior simètric de base rectangular i dos plantes, i està compost actualment per:

Les torres laterals: de formigó armat, amb accés per la façana nord, tal com va ser en l’origen, que consten de planta baixa, primera planta, segona planta i planta de coberta, sense accés a esta des de l’interior.

La zona central: d’estructura metàl·lica, consta de la planta baixa, planta primera ila coberta. La façana es compon de rajola de cara vista de color roig, pedra artificial i fusteria de fusta envidrada amb vidre transparent.

Actualment, l’edifici és una icona de l’arquitectura modernista valenciana, amb la façana i els interiors totalment restaurats. Situat enfront de l’accés de la duana, té una elegant recepció a l’entrada, nombroses sales i despatxos dotats de tots els servicis d’oficina necessaris per a la implantació d’empreses, incloent-hi servicis higiènics i una àmplia terrassa amb vistes sobre tota la dàrsena interior.

Varador