HISTÒRIA

La història del Port de València és la història de les dificultats que van haver de véncer-se per a arribar a la creació d’este port totalment artificial, que partia d’una platja sense calat i sense abric de cap tipus, fins a aconseguir la bella realitat d’un port, si no perfecte, sí de magnífiques condicions de calat i amplitud que el fan un dels millors del litoral.

Probablement en el paratge de l’actual port hi havia un embarcador des d’abans de la conquesta de València per Jaume I, ja que les seues hosts van rebre ajuda d’este. El mencionat embarcador, on es va establir el campament del rei Jaume I, va ser anomenat grau (del llatí gradus). La importància marítima de València ens queda confirmada pel fet de que, en 1283, Pere III d’Aragó concedix un important privilegi, el Consolat del Mar. El nucli urbà de València, establit junt al riu Túria, a uns 3 km de la costa, comptava en el segle XIV amb una comunicació fluvial amb la mar. Les aigües del riu Túria eren en certa manera navegables fins a les muralles de València.

Les primeres obres de què tenim constància van ser realitzades en virtut del privilegi concedit a Antoni Joan pel rei Ferran el Catòlic, expedit a Còrdova en 1483. El rei va atorgar llicència per a construir un pont de fusta en la platja del Grau, amb arrancada en terra ferma i fins a dins de la mar, que actualment és conegut com el “Pont de Fusta”. A finals del segle XV i a principis del segle XVI, assistim a l’ampliació de les drassanes. En el segle XVI era patent el desfasament existent entre les necessitats d’una potència marítima ja notable i un port inadequat per a cobrir-les. Després de diverses gestions, en 1679 es va concedir a la capital del Regne de València, per Reial Orde, el dret de ser port de tràfic de mercaderies per a altres regnes fent encara més urgents les obres de condicionament per a aconseguir una fluïdesa en les relacions per via marítima. El port valencià va mantindre un deficient condicionament fins al segle XVIII, no obstant això, sempre va comptar amb un cert trànsit d’importància.

A partir de 1792 va començar un període d’obres de condicionament que van ser interrompudes en nombroses ocasions. L’any 1852 va ser decisiu en la història del port de València, ja que l’enginyer de camins Juan Subercase va presentar un projecte que consistia en la construcció de dos dics i una escullera aïllada, així com els dics transversals per a dividir el recinte abrigat en avantport i dàrsena. En 1897 l’enginyer Manuel Mestre va realitzar el projecte del nou port de València, i va ser modificat (ampliat) en la segona mitat del segle XX. L’augment del tràfic de mercaderies, i el seu emmagatzematge va fer necessària la construcció dels Tinglados del Port de València, segons el projecte redactat per l’enginyer Fausto Elio.

A partir de l’any 2005 i amb motiu de l’elecció de la ciutat com a seu de la 32nd America’s Cup, la zona nord del Port va patir importants transformacions. Es va construir i es va dotar de servicis un pantalà per a megaiots en la dàrsena, que a més es va obrir a la mar per mitjà d’un canal que conduïx a dos marines i a una bocana; es van alçar edificis per a cada un dels equips participants, així com per al personal de l’organització de l’esdeveniment, per als mitjans de televisió i per als voluntaris, i finalment el museu Casa de la Copa i l’emblema de la Marina, l’edifici d’invitats, Veles e Vents. Com a conseqüència, queden separades físicament les zones comercials i d’oci, on s’ubica la Marina Real Juan Carlos I.

Actualment, el Port de València és el port espanyol líder en tràfic de contenidors i es troba entre els 10 primers d’Europa i els 50 primers del món. Quant al transport de passatgers, compta amb un trànsit regular amb les illes Balears i Itàlia, així com un mercat creixent de creuers.

Font: Autoritat Portuària de València

1930 Port València Marina Real Juan Carlos I

La Marina Real Juan Carlos I - Valencia - 1889